Vaig aprofitar uns dies de Nadal per escapar-me al Nord, no em volia perdre l’exposició d’ Antoni Tàpies «Del objeto a la escultura» (1964-2009) al Guggenheim-Bilbao.
Una mostra especial dedicada als objectes, escultures o poemes visuals que va anar fent des de l’any 1964 i que no són tant coneguts com l’obra pictòrica.
De caire auster i essencial els dota de una nova dimensió mística i poètica.
Alguns intuitius, plens de misteri, d’altres mes racionals i simbòlics sempre tocant la seva propia temàtica dels objectes simples del nostre entorn quotidià;
plats, portes, cadires, tela metàl·lica, cistells, draps vells, diaris…i també amb la preocupació del pas del temps, de l’espiritualitat, de la condició humana…
«Las cosas tienen vida propia… todo es cuestión de despertarles el ánima»
… Gabriel García Marquez va dir en «Cien años de soledad» i crec que es aquest concepte el que Tàpies ha sapigut despertar amb la seva mirada.
L’altre recomenació és el Museo de Bellas Artes de Bilbao, on trobem una col.lecció molt ben triada (sobretot d’artistes del pais Vasc com Oteiza i Chillida, que dialoguen molt bé amb Millares, Tàpies i d’altres) on en aquests moments hi ha una mostra de Cubisme de la Fundació Telefónica amb obres molt importants, destacant les de Juan Gris com un dels principals representants d’aquest moviment.
[subscribe2]