Francesc Torres Monsó, en Paco pels amics i coneguts, ens va deixar la setmana passada als 92 anys, tota una vida intensa, creativa i plena.
De segur que el trobarem a faltar, però també és segur que ens acompanyarà sempre, la seva personalitat era de les que es retenen, de les que es queden permanentment.
La seva obra i la seva persona representaven l’esforç, la recerca constant, la innovació, la humanitat i tantes altres coses positives.
Finalment al 2013 li van donar el Premi Nacional de Cultura en Arts Visuals per la seva dilatada i merescuda trajectòria, ell afirmava irònicament que se’l merexia.
Espero que un dia s’arribi a conèixer i a valorar merescudament la seva importància com escultor. Vull dir, mes enllà de l’obra en sí com a resultat final, el seu recorregut de pensament i de recerca per arribar a ella.
Aquest petit homenatge va per tu Paco, siguis a on siguis de l’univers.
