Protegir el paisatge es quelcom molt important per a nosaltres , els presents, però també i sobretot pel futur de l’existència del nostre planeta. Amb el canvi climàtic tot ha anat alterant-se i les quatre estacions han anat desapareixent convertint-se en dues. totes aquestes alteracions també ens afecten a nosaltres com a essers vius que som I les adaptacions no són facils.
I a tot això ara hem d’afegir les inundacions, terratremols i incendis que es succedeixen a diferents racons del món,… La nostra raó pot arribar a comprendre els que són fruit de la mateixa naturalesa, i d’alguna manera ens fan sentir petits o febles al costat d’aquesta força viva de la que en formem part. Però els provocats per l’inconsciència humana, aquests són imperdonables! Com podem ésser tant irresponsables de provocar desastres en el nostre entorn…, allà on vivim i allà on creixen els nostres fills sense pensar en el endemà !
Aquesta vegada l’hi ha tocat al meu entorn immediat del Baix Empordà, un altre incendi en la nostra estimada I preciosa terra. Una vegada mes l’horror de la destrucció, una altra ferida que romandrà oberta fins que es regeneri. I llavors sentir-nos curats d’aquesta estupida inconsciencia que pam a pam va fent tant de mal al nostre voltant.
Per què?
