«L’any 1885 en Vincent Van Gogh, va trobar-se cara a cara davant l’obra «Isaac i Rebecca de Rembrandt (la núvia jueva)» li va causar tanta impressió que va exclamar «10 anys de la meva vida donaria, si em deixessin estar segut davant el quadre 2 setmanes seguides. Viuria sols de pa i aigua res més em caldria«.
Què és el que va provocar aquest afectament visceral en el pintor? És el sentiment noble, insondablement profund, encarna sensacions universals que tots els éssers humans reconeixem, anhelem i necessitem, la intimitat, la confiança, la tendresa i l’amor pur (Henriëtte Aronds).
El 2018, mentre preparàvem l’exposició del Joan Paradís, vàrem seure moltes vegades i gaudia en escoltar totes les anècdotes que explicava. Una d’elles, era als anys 60, quan ell era estudiant de l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi a Barcelona, en un viatge a Madrid (per reivindicar drets per a tots els estudiants) es va passar una setmana sencera anant al Museu del Prado a contemplar la «Venus del espejo» i passava hores contemplant aquella obra, tant és així que l’últim dia, el guàrdia del Museu li va apartar el cordó per poder-se apropar un xic més. Ell embadalit amb l’obra ens explicava que era impossible que Velázquez hagués pintat aquella pell sense tocar-la… Les transparències, el que respirava, la sensualitat de tota l’obra…
Per aquest motiu l’exposició, una setmana, una obra, un artista… Perquè pugueu contemplar una obra sense presses, sense condicions, pel pur plaer de mirar, com deia Baudelaire, pel pur plaer de badar, fer de flâneur i perdre’ns en la immensitat de l’obra. En aquest cas MIRATGE de l’artista ASSUMPCIÓ MATEU.
Esteu tots convidats durant aquesta setmana a passar-vos una estona per la Galeria i mirar pel plaer de mirar, contemplar pel plaer de contemplar, en silenci i soledat.» Galeria Lola Ventós