Totes les persones podem comprendre, en major o menor mesura, el dolor profund que provoca una pèrdua propera, d’un ésser estimat, d’un familiar… Però hi ha un dolor que sovint resta silenciat, invisible, i que colpeja amb una intensitat diferent: el dolor d’una pèrdua quan encara no has tingut temps ni de mirar, ni d’acaronar, ni d’abraçar. És un buit immens, que costa d’explicar, d’entendre i, massa sovint, també de compartir.
Aquest tipus de pèrdua deixa una absència que no es veu, però que pesa. És un dolor abstracte, incomprensible per qui no l’ha viscut, i que malauradament no ha estat reconegut com cal fins fa relativament poc. Per això, és tan necessari i valuós que es comenci a donar espai i veu a aquest dol.
És amb aquesta voluntat que, al cementiri de Jafre, s’ha creat un espai dedicat al dol gestacional, perinatal i neonatal. Un racó de pau, recolliment i memòria, presidit per una olivera —símbol de la pau eterna—, que convida al silenci i a la reflexió. Un lloc on les famílies poden sentir-se acompanyades en el seu dol, i on es reconeix el valor i la presència d’aquells éssers nonats que, tot i no haver arribat a viure plenament, han deixat una empremta profunda i inesborrable.
“Absències vitals”
Aquesta obra vol simbolitzar aquest dol que ve provocat per la pèrdua del fetus abans de néixer en diferents estats de la gestació.
Dol Neonatal
Treballant amb formes molt essencials com son el cub, l’esfera i amb materials com el ferro colat, el corten i l’alumini inox, per poder explicar el concepte de l’exterior continent i de l’interior contingut.
Obertures com finestres quadrades, símbol de la terra confrontades amb l’esfera o cercle símbol del cel , del transcendent.
Mort silenciosa.
Dins d’una forma geomètrica quasi quadrada i amb obertures com finestres perquè pugui entrar la llum i existeixi el diàleg amb l’exterior hi trobem l’esfera que amb afecte mirall reflexa aquesta vida externa que s’emmiralla amb el silenci interior.
En aquest interior la esfera reflexa l’exterior i guarda la memòria per sempre viva. És el que ens queda de l’absència vital, com un tresor que guardarem per sempre en la nostra intimitat.
El pas del quadrat al cercle simbolitza el retorn del creat a lo increat, de la terra al cel.
Segons Plató, les composicions amb aquesta simbologia d’unió del cercle i el quadrat sempre et porten a la Bellesa.
Assumpció Mateu
Jafre, Octubre – 2025
